|
Presentació de Joan Manuel Serrat per a el llibre MenusMal de Manel Anoro
HOLA HUMPHREY BOGART, ADEU VICTOR MATURE…..
Quan jo era petit, no em sabia fer el nus de la corbata.
Tampoc sabia per què, quan arribava el fred, els plataners de la Ronda es quedaven sense fulles, ni per quines misterioses raons la lluna contínuament s’inflava i es desinflava.
No sabia els noms dels rius, ni com era que s’encenia la llum, ni quina utilitat tenia la Diputación Provincial i era feliç.
Vaja. Jo em penso que era feliç
Quan jo era petit no tenia res i tot era meu.
La mort era una cosa que els passava als altres i no em feien por les malalties ni la soledat. No tenia cotxe, ni agenda, ni compte corrent i era feliç.
La felicitat era un préssec.
Era l’estiu i la platja i el pneumàtic de camió convertit en transatlàntic.
Era una pilota de badana amb bufeta.
Un globus de La Saldadora
El programa doble del Cine Condal.
La felicitat era el vermut amb berberechos del diumenge al migdia
Un sobre de litines que animava l’aigua del dinar.
Un cromo doble de “Las Maravilllas del mundo”
Una bala de pedra de color magenta.
Viatjar a Saragossa en tercera....
Aturar-se a Mora i prendre una gasosa, era un motiu de felicitat
No era el paradís i segur que no érem tan feliços com ara ho recordo.
La memòria tria els records.
Feia un fred de collons. El col•legi era aspre i fosc com la sotana dels capellans i a la nit els llençols ens esperaven humits i pobres. Però per més que el gris fos el color habitual de bona part del dia i dels anys, no puc deixar de recordar aquells temps com temps feliços.
Potser perquè ens els miràvem amb ulls per estrenar.
Potser perquè ara els veiem sabent que aquell és un país al que mai mes no es torna.
Fos pel que fos, érem feliços o així m’ho sembla, que pel cas es el mateix.
La cagada va ser créixer. T’ho juro.
I tu vols fer-ho de pressa. Com si la vida comencés amb pantalons bombatxos.
No vols quedar-te com el nen del tambor de llauna.
Per això es que els americans van inventar-se el Chesterfield i a la Kim Novak. Perquè no et fes mandra ni por fer-te gran, burro.
I així, sense adonar-te’n, caminant darrera de la pastanaga, fas el camí de la infantesa a la mitja merda sense escales intermèdies i et conformes amb ser pobre però honrat. Quins collons.
Camises de nylon i americanes d’entretemps per passar la maroma entre el cagarro i el ridícul.
I vols ser Humphrey Bogart i acabes arrossegant la gavardina del Victor Mature.
Només ens salvava l’efímera immortalitat de ser joves.
Nits de dormir poc on les trompes eren festes recuperables i el desig sexual inacabable, Sempre per damunt de les nostres possibilitats, però inacabable.
Els somnis. L’ànsia de canviar el món.
Després casar-se. Els fills i la feina.
I la feina i l’èxit i el fracàs.
El desengany i el pragmatisme.
I sempre les ties.
Les ties que sempre són la raó de la vida i el camí que ens duu al crim i a l’adéu.
I el divorci i canviar de feina.
Els primers adéus definitius.
I tornar a casar-se (mai no escarmentarem) i tenir més fills (éramos pocos y parió la abuela...).
I Menorca i el jamondejabugo i els berberechos Paco Lafuente
I la decadència amb experiència.
Més vells però savis. Una merda.
I ens trobem, sense haver arribat enlloc, mirant amb nostàlgia els somnis que s’han quedat a l’altra vora de la vida i desagraïts com som, pensem que la vida es una enganyifa.
I sentimentals, com som, pensem que la vida es fantàstica.
Quin merder tu....No sé .... no sé....
Al final a cadascú li queda el que es creu que li queda.
Jo tinc clar que al Poble Sec i a Hostafrancs només els separa la Bordeta i que diguin el que diguin els nostàlgics, el jamondejabugo es millor que la mortadel•la, però de la resta o no ho sé o tinc dubtes o no me’n recordo.
Serrat, fes peus.....em manen i jo xap, xap, xap....
Estic cansat de fer peus piscina amunt i piscina avall....Xap, xap, xap....
El que jo vull es tirar-me de la palanca.
Serrat collons fes peus....i jo xap, xap, xap.....piscina amunt i avall.
¿Quan podré tirar-me de la palanca...?
HOLA HUMPREY BOGART,
ADEU VICTOR MATURE...
Joan Manuel Serrat
|